Avui ruta pel Camí d'en Kane fins al cementiri d'Alaior. No era un destí premeditat, però reconec tenir certa debilitat per ells, em deixo portar. Camino pels seus estrets carrerons, nets, polits, blancs i plens de flors de tots els colors i formes possibles, de debò i de mentida, de tela i de plàstic. Una necròpoli plena a vessar de color.
Darrere d'una porta hi ha una petita capella, a l'interior molta calor, calor de foc que es barreja amb una forta olor de cera, però no de la bona, d'aquesta que no deixa rastre, de la qual venen en els basars xinesos, una caixa usada conté tres llumins. Les veles en la seva majoria encara amb la flama presa.
Avui és dia 2 de novembre, el dia després del dia dels morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada