10 de juny del 2016

LES MANS DE MENORCA, 4. LA HISTÒRIA D'EN MIN.

Va triar una època complicada per néixer, l'any 1936, el del cop d'estat que donava inici a una guerra de tres anys i una dura postguerra de misèria i repressió. La seva mare va escollir per ell el nom de Jazmín en homenatge a les flors més estimades del seu jardí, els Gessamins, poc pensava que quan el seu fillet tingues 10 anys, en plena la dictadura franquista, li canviarien el nom pel de Fermín, batejar i donar un nom del santoral catòlic del seu fill era la condició demanada al seu pare per entrar a fer feina de mestre de cases a la base naval del port de Maó.

Es Castell, 29 d'abril 2016.

En Min va créixer, amb 16 anys començava a fer feina de soldador  i torner a una fàbrica de calculadores a Maó, "la sumadora", més tard va provar un temps la bijuteria fins que l'arribada del boom turístic dels anys 70's el va abocar a la construcció fins al moment de la jubilació.


Es Castell, 29 d'abril 2016.


Però segurament l'època de la seva vida gravada dins l'ànima és la seva infantesa, la postguerra, el règim autoritari i qüestions familiars el varen obligar a marxar, dels 5 als 9 anys, ben lluny, fins a Bonaza, prop de Sanlucar de Barrameda, un poble de no més de 70 cases. Allà va viure la misèria de l'època, un temps de no tenir pa més que un cop a la setmana, sosa càustica en lloc de sabó, un temps que s'havia de tenir la boca tancada i on afinar l'enginy era clau per sobreviure. 


Es Castell, 29 d'abril 2016.

L'ANÈCDOTA:
 El dia que els van convidar a una cursa de braus a La Maestranza de Sevilla en Min ja tenia vora els 6 anys, quan va veure la sang i el patiment de l'animal no ho va poder resistir, va plorar, plorar i plorar fins que van haver de marxar de la plaça, aquell dia va decidir que mai més volia veure aquell espectacle.

Es Castell, 29 d'abril 2016.