 |
| Sa Mesquida, març 2014. |
En aquest lloc pot aturar-se el temps
i el vent seria l'unic morador
de tanta llum que potser els deus envegen.
Enllà dels anys, la història no escrita
posa limits de sal a les paraules
i fa mes ductil l'ombra d'una mar
encerclada de somnis i mirades.
¿I jo què soc sino el rebuf de mi
que pugna insatisfet per retrobar-se
i escriu, perdut enmig del gran desori?
Cala Mesquida en el record, com un
miratge temptador que, tal vegada,
pot fer el present mes fàcil, mes amable
Miquel Marti i Pol
de tanta llum que potser els deus envegen.
Enllà dels anys, la història no escrita
posa limits de sal a les paraules
i fa mes ductil l'ombra d'una mar
encerclada de somnis i mirades.
¿I jo què soc sino el rebuf de mi
que pugna insatisfet per retrobar-se
i escriu, perdut enmig del gran desori?
Cala Mesquida en el record, com un
miratge temptador que, tal vegada,
pot fer el present mes fàcil, mes amable
Miquel Marti i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada